Amb una particular visió cÃclica del temps, en la que la vida i la mort són dos estadis dins de la transformació permanent, Javier Pérez emfatitza i desafia poèticament la frà gil lÃnia entre conceptes paradigmà ticament antitètics com atracció i rebuig, interior i exterior, opacitat i transparència, carnalitat i espiritualitat, o vida i mort, envaint l’espai expositiu amb una pertorbadora i inquietant, però no per això menys esperançadora, cà rrega de fragilitat.
"El temps és la substà ncia de la que estic fet. El temps és un riu que em mena, però jo també sóc el riu", escrigué Jorge LuÃs Borges. Javier Pérez recull el missatge i s’entrega també al flux vital de la Natura com a mitjà per posar en evidència i mostrar les seves inquietuds i reflexions al voltant del pas del temps. "M’interessa l’ambigüitat que mostren certes formes. Existeix una familiaritat entre allò animal i allò vegetal; ambdues estan determinades per la mateixa llei implacable: només existeixen en un estat de transformació constant", ens diu Javier Pérez.
