Si bé la figura d'aquest l'artista i poeta és inabastable, l'obra Neorealisme ens permet acostar-nos-hi i explicar múltiples facetes de l'univers brossià . Aquesta peça, composta per disset miralls emmarcats, és una bona mostra de la barreja de contenció i ironia, i forma part d'un ric imaginari compost d'objectes quotidians en els què l'artista mira de redescobrir la mà gia. La de Brossa és una escola de la mirada que es fixa en allò banal, menysprea els herois i trenca convencions de gènere. Però Brossa, a més, implica l'espectador, el sorprèn, l'incita a pensar, o el torba amb aparicions poètiques -en aquest cas, del mateix espectador- tan senzilles com complexes.
Amb una enigmà tica saviesa poètica, Brossa, deconstructor del llenguatge, prestidigitador dels signes, ens ha deixat un univers poètic en expansió, en mutació constant, com l'amor, com l'instant, com la vida, com els miralls.
