David Rhodes

Manchester, UK, 1955
Profundament impregnat de referències a la historia de l’art occidental, el llenguatge pictòric de David Rhodes s’ajusta a certs elements tècnics que l’artista repeteix a cada obra que realitza. Línies verticals de diferents amplades realitzades fent servir cinta adhesiva que, en ser enretirada després d’haver-se aplicat la pintura amb una brotxa, revelen els matisos de la superfície de la tela. La limitació al blanc i negre respón a la voluntat de concentrar-se en el procés pictòric sense la distracció del color així com a una determinada postura respecte a l’economia visual i l’emoció.

Solament mitjançant l’esmentada repetició, podrà l’ull abandonar la mirada ràpida que desperta la novetat i afinar en la percepció del detall. És llavors quan comencen a aprehendre’s les diferències rítmiques, espacials, formals, emocionals... entre les pintures de Rhodes. Precisament, la transparència, la repetició i l’honestedat a la técnica de les obres de Rhodes no tracten de reduir sinó més aviat d’intensificar la complexitat.
Te pintures a diverses col·leccions com:
The Museum of Fine Arts Houston, The Huntington Museum, Los Angeles, The Victoria & Albert Museum,
London, The Bohuslans Museum, Uddevalla i CCA Andratx, Mallorca.

• Compartir